divendres, 11 de novembre de 2011

Més Ryuichi

Tornant a recuperar un recopilatori que tinc per casa de Ryuichi Sakamoto, he recordat aquesta altra joia, amb molta més energia i força, d'aquelles músiques que et fan arremolinar, que t'atrapen des del segon zero en que estan sonant i que et fan anar sempre, sempre, endavant.


Ryuichi Sakamoto: MÚSICA sense més

Un clàssic dels clàssics que m'encanta i que feia força temps que no escoltava, un subtilíssssssim piano, unes delicades notes, com si fossin gotetes de no sé quina essència que tot ho envolta. Espero que us agradi, ara només cal asseure's, tancar els ulls...

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Wonderful world

Aquesta és una de les veus més maques que mai he escoltat. Perque la vida pot arribar a ser meravellosa, tot depén del prisma amb el qual la vulguis mirar.

dijous, 8 de setembre de 2011

Un text

A través d'una amiga, va arribar a les meves mans aquesta petita reflexió, em va agradar i la vaig guardar, aquí la teniu, val la pena aturar-s'hi de tant en tant i observar si allò que fem és el que volem fer...i si la vida no podria ser molt més senzilla del que en realitat la fem.
"La vida me ha enseñado....
que la gente es amable, si yo soy amable;
que las personas están tristes, si estoy triste;
que todos me quieren, si yo los quiero;
que todos son malos, si yo los odio;
que hay caras sonrientes, si les sonrío;
que hay caras amargas, si estoy amargado;
que el mundo está feliz, si yo soy feliz;
que la gente es enojona, si yo soy enojón;
que las personas son agradecidas, si yo soy agradecido.

La vida es como un espejo: Si sonrío, el espejo me devuelve la sonrisa. La actitud que tome frente a la vida, es la misma que la vida tomará ante mí.
"El que quiera ser amado, que ame"."

divendres, 26 d’agost de 2011

La meva melodia de l'estiu!

Mira que portava un bon recull de musiquetes per escoltar durant aquests dies de vacances a la platgeta...però el meu petit homenet que encara no té ni tres anyets s'ha encaparrat tot l'estiu amb la mateixa cançó...en fí...coses de nens!!! i a ballar!!!!

dilluns, 11 de juliol de 2011

Salts

A tots aquells que, com a mi, us agrada saltar. I en definitiva a tots i totes els qui en algun moment saltem o hem saltat, tant si surt bé com si no. La qüestió és sempre saltar per avançar i aprendre i...perquè no? sommiar mentre saltem:

He fet un salt, un salt estrany
que ens ha aixecat més de tres pams.
Sortia fum, tan dens i blanc,
i a dins tu i jo i el meu gran salt.
Teníem por mirant a baix,
teníem por i ens hem quedat
mig abraçats, sentint el salt
regalimant-me entre les mans.
Els testimonis oculars
diuen “quin salt, carai quin salt!”;
les mares diuen als infants
“no us apropeu, que ha fet un salt!”.
Érem tu i jo amb el món a part
i ara és el món que ens salvarà
entre les runes d’aquest salt,
que érem tu i jo i ja no ho som tant.
Que això nens cau, que això nens cau!
Crido el teu nom entre el fum blanc.
“Agafa’t fort i, si pots, cau
amb els dos peus i en un lloc pla”.
I mereixíem un comiat
més digne de ser recordat
i no aquest veure’ns destrossats
per la força de la gravetat.

Tu, saltador que saltes salts!
Tu, grimpador professional!
Tu, amic per sempre ambulant
que et defineixes pels teus salts!
Que fàcil tot! Que bé que estàs!
En els teus ulls il·luminats
ja s’intueix la immensitat
de tot un món al teu abast.
La nit caurà, la nit caurà,
la nit caurà i desplegaràs
un somni dolç i atrotinat
dels saltadors que salten salts.
I fins demà, i fins demà,
i, a fora, hi bufa un vent tan suau,
i el saltador s’adormirà
fent cara de res,
fent cara de salt.

El gran salt, MANEL

dimarts, 28 de juny de 2011

Echar de menos...

Para todos/as los que en algun momento, al mirar nuestro pasado "echamos de menos" :
Cuando echas la vista atrás, y recordando ciertos momentos, olores, imágenes, melodias, has de hacer un esfuerzo para que de tus ojos no salgan lágrimas. Cuando mientras eso sucede tienes un pellizco en el estómago y tu corazón parece haberse encogido en un puño, y a la misma vez en tus labios se dibuja una pequeña sonrisa, es entonces cuando te das cuenta de lo que has dejado atrás y lo mucho que te importaba, de lo que pagarías incluso por revivir uno solo de esos instantes...es entonces cuando descubres eso de "echar de menos"...

Sonreid siempre y pensad que esos momentos o personas nos han servido para sumar instantes de felicidad en nuestra pequeña libreta de la vida!

(escuchadla con tranquilidad, precisamente habla de los recuerdos)

http://www.youtube.com/watch?v=60J_dtS83Rk

Trobades i despedides...

Sóc a casa, encenc l'ordinador i després de pensar i pensar (algo que no puc evitar de fer de manera gairebé compulsiva), us haig d'escriure unes paraules.
Ahir va ser una tarda de retrobades, de reviure i recordar moments passats. Feia molts dies que pensava en tots vosaltres però no ens haviem vist, haig de confesar que vaig estar tot el dia anterior una mica nerviosa per la retrobada...sabent el dia tan especial que per a vosaltres era, sabent dels vostres propis nervis, de tots i cadascuns dels detalls i simbolismes que hi hauria en cada moment, intentant obrir molt bé els ulls per que les meves retines poguessin captar cadascuna de les vostres mirades, de nervis, de tristor , de sentiments confrontats, eufòria per haver aconseguit arribar al final del camí a la vegada que melangia en cada racó d'aquell pati de porteries...Jo, igual que vosaltres, també m'he emocionat, i també, com si d'una pel.ícula es tractés, he recordat moments passats, de dolents, de tensos, d'amargs, però molts altres d'alegria, de rialles, de confidències, d'eufòria com una adolescent, d'aflorar sentiments...de gratitud...
Desafortunadament, la meva presència va haver de ser ràpida, fugaç...per culpa d'aquesta contractura que arrossego...Qui em coneix sap que sóc una persona carinyosa i que mostra ràpidament els afectes, i és algo que ahir no vaig poder fer. No vaig poder donar-vos una bona abraçada, la qual cosa m'encanta fer, d'aquelles que ofeguem, ai! Veure-hos a tots allà cantant, em va emocionar moltíssim, sobretot per no haver pogut estar allà davant amb tots vosaltres, dirigint-vos a molts per últim cop, i veient-vos des d'aquella perspectiva única que només jo puc gaudir...
Com ja us he escrit algun cop per email, només tinc paraules d'agraiment per a tots vosaltres que m'heu fet gaudir de la meva feina una vegada més, que heu sapigut treure'm una rialla en moments que jo sola no en sabia...
Si físicament no ho vaig poder fer, ho faig amb aquestes paraules, espero que serveixin a tots com una gran abraçada.
I, com no podia ser d'una altra manera acabo amb unes paraules que ja us he dedicat en algun altre moment i que espero que us acompanyin al llarg del nou camí que ara comenceu:
" Que tingueu sort" i no oblideu que "malgrat la boira cal caminar"

Endavant!!! Un petó molt i molt fort als meus nens i nenes de 4t (promoció 95)

divendres, 15 d’abril de 2011

Por

A vegades la sentim, sense voler i sense poder-la evitar, sense saber perquè, hi és...La por ens paralitza, no ens deixa moure, ens converteix en estàtues davant la nostra pròpia vida sense permetre'ns actuar...Per a que la por que algun cop tots i totes hem sentit es transformi en el motor que ens faci continuar endavant amb pas ferm...A tots i totes els que en un dia com avui la sentiu a prop vostre: endavant!

divendres, 1 d’abril de 2011

XVII Trobada de Corals de Secundària de Catalunya a Manresa

Nois i noies, consulteu aquest enllaç, conté una notícia sobre la trobada de corals a la qual ahir vam assistir.
http://www.lamalla.cat/infolocal/noticies/article?id=450263

Espero i desitjo que malgrat tot l'experiència us hagi agradat i hagiu gaudit d'un dia ben especial musicalment parlant. Per la majoria de vosaltres era el primer cop que cantàveu fora del cole...heu vist que hi ha molta més gent que també canta en una coral, i que alguns ho fan molt bé. Nosaltres tampoc ens podem queixar, no?

La vostra actuació també va quedar molt bé, em van felicitar per com ho vau fer, però, sincerament, estic convençuda que ho podem fer encara millor, ara toca créixer com a coral i perfeccionar el que ja tenim. Però per sobre de tot, no perdre les ganes de cantar i expressar a través d'aquest llenguatge que ja sabeu que jo m'estimo tant que és la música...

dimecres, 9 de març de 2011

Be happy :P

A través d'una vella amiga, un dia va arribar a les meves mans aquesta preciositat de vídeo, per fí he aconseguit la versió "youtube" per poder-lo penjar al blog. Des de la música, passant per la imatge minimalista o el missatge són un autèntic gustàs! Tota una declaració d'intencions, espero que el disfruteu tant com jo i que aquestes belles notes ens acompanyin a tots/es sempre en el nostre caminar per la vida...

dijous, 3 de febrer de 2011

Ser feliç

Ser feliç...arribo a casa, obro l'ordinador, engego, penso, reflexiono, penso...torno a pensar i escric. Què és ser feliç? Agafo aire, respiro, observo tot allò que m'envolta i me n'adono de com és de senzill trobar la felicitat si un s'asseu a esperar que arribi...no en grans fites, ni en grans coses, no. La felicitat s'amaga en allò que aparentment ni hi parem atenció d'insignificant que ens pot arribar a semblar, ser feliç és simplement ésser, i gaudir d'aquest fet com el regal més gran de la vida, el sol fet de viure. Sovint em plantejo quantes petiteses se'ns escapen quan ens encaparrem en grans ideals i grans històries, i deixem perdre aquestes petites joies, moments, bocins que junts formen la felicitat en la seva essència més pura: una olor, un record, una melodia, un somniure, el sol fet d'observar els rajos de sol penetrar per una finestra...

dimarts, 11 de gener de 2011

Fresca i lleugera...Bocins de tu

Algú ja fa temps em va fer escoltar aquesta cançó...i em va agradar. La vaig fer meva, part de mi, dels meus records i del meu passeig per la vida. Una cançó fresca, senzilla, lleugera, transparent, clara, simpàtica, en definitiva, que entra bé...