Sóc a casa, encenc l'ordinador i després de pensar i pensar (algo que no puc evitar de fer de manera gairebé compulsiva), us haig d'escriure unes paraules.
Ahir va ser una tarda de retrobades, de reviure i recordar moments passats. Feia molts dies que pensava en tots vosaltres però no ens haviem vist, haig de confesar que vaig estar tot el dia anterior una mica nerviosa per la retrobada...sabent el dia tan especial que per a vosaltres era, sabent dels vostres propis nervis, de tots i cadascuns dels detalls i simbolismes que hi hauria en cada moment, intentant obrir molt bé els ulls per que les meves retines poguessin captar cadascuna de les vostres mirades, de nervis, de tristor , de sentiments confrontats, eufòria per haver aconseguit arribar al final del camí a la vegada que melangia en cada racó d'aquell pati de porteries...Jo, igual que vosaltres, també m'he emocionat, i també, com si d'una pel.ícula es tractés, he recordat moments passats, de dolents, de tensos, d'amargs, però molts altres d'alegria, de rialles, de confidències, d'eufòria com una adolescent, d'aflorar sentiments...de gratitud...
Desafortunadament, la meva presència va haver de ser ràpida, fugaç...per culpa d'aquesta contractura que arrossego...Qui em coneix sap que sóc una persona carinyosa i que mostra ràpidament els afectes, i és algo que ahir no vaig poder fer. No vaig poder donar-vos una bona abraçada, la qual cosa m'encanta fer, d'aquelles que ofeguem, ai! Veure-hos a tots allà cantant, em va emocionar moltíssim, sobretot per no haver pogut estar allà davant amb tots vosaltres, dirigint-vos a molts per últim cop, i veient-vos des d'aquella perspectiva única que només jo puc gaudir...
Com ja us he escrit algun cop per email, només tinc paraules d'agraiment per a tots vosaltres que m'heu fet gaudir de la meva feina una vegada més, que heu sapigut treure'm una rialla en moments que jo sola no en sabia...
Si físicament no ho vaig poder fer, ho faig amb aquestes paraules, espero que serveixin a tots com una gran abraçada.
I, com no podia ser d'una altra manera acabo amb unes paraules que ja us he dedicat en algun altre moment i que espero que us acompanyin al llarg del nou camí que ara comenceu:
" Que tingueu sort" i no oblideu que "malgrat la boira cal caminar"
Endavant!!! Un petó molt i molt fort als meus nens i nenes de 4t (promoció 95)
Teniem tots moltes ganes de veure't. Moltes gràcies per tota l'ajuda que m'has donat en el seu moment. T'ho agraeixo molt. Un petó :)
ResponEliminaSabem en la situació que et trobes i gràcies per haber vingut, encara que només per una estona. Enyoraré sobretot les classes de la Coral, aquests dijous per la tarda cantant :)
ResponEliminaMoltes gràcies per tot, i espero que et recuperis aviat. Petoons :)
Pot semblar mentida però tots, teníem moltes ganes de veure’t, sabíem que en el nostre dia tan especial com va ser el 27 tu estaries compartint els moments amb nosaltres per molt pocs que fossin, es més sabíem que faries qualsevol cosa per poder estar allà.
ResponEliminaLídia no saps com t’agraïm la teva participació i la teva voluntarietat a l’hora de voler fer tantes coses per poder treure el viatge endavant.
Suposo que no només ho dic jo, però hem pogut gaudir de moltes classes que sincerament han sigut Increibles, potser deixem enrere moltes coses viscudes amb tu, les classes, els moments alegres, els moments tristos, els moments en els quals t’enfadaves..però saps que no deixarem mai? A tu Lídia, suposo que tant jo com per altres alumnes estaràs sempre formant part de la nostra vida i això ningú ho canvia.
Gracies Lídia.
Recupera't molt aviat! Muuuuuuuuuuáááá