"El meu espai, el meu mur, el meu petit reducte on escriure paraula a paraula, cançó a cançó, la meva particular visió del món, el meu món, subtil, delicat, especial, i només a l'abast d'algú que el vulgui entendre, que vulgui veure el món com jo, amb els meus ulls."
divendres, 24 d’octubre del 2014
El beso
El beso de Gustav Klimt, mentre me'l miro penso: què hi ha darrera d'un petó? Petons, bisous, bicos, baci, küsse, besos, kisses...moments de felicitat compartida. De vegades els desitges com res no es pot desitjar, d'altres et fan por perquè no saps el què vindrà després, alguns no vols que arribin perquè saps que probablement seran els últims, també n'hi ha que els fas com a rutina i no hi pares atenció en el seu valor, tot i que, amb el pas del temps, dels anys, els recordes i fins i tot voldries que tornessin. Hi ha petons maternals, al front, a la galta...d'aquells que fan soroll i que poses en ells tot el teu afecte. Petons d'amic, petons a l'aire, petons apassionats, petons robats, petons furtius, petons desitjats, petons oblidats, petons a la boca, petons que duren un sospir, petons que es fonen, petons sorprenents, petons de cine, petons per sommiar, petons de comiat, petons irressistibles, petons dolços, petons amargs, petons petits, petons interminables, a qui no agraden els petons?
Sóc una persona afectuosa de mena, m'encanta fer petons, que no és el mateix que te'ls facin, cosa que també m'agrada, els petons també es poden fer amb les paraules ,amb els gestos amb les mirades...però...què vols que hi faci? Jo em quedo amb els de veritat, amb els que es fan amb els que et donen i amb els que dones...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada