A vegades la sentim, sense voler i sense poder-la evitar, sense saber perquè, hi és...La por ens paralitza, no ens deixa moure, ens converteix en estàtues davant la nostra pròpia vida sense permetre'ns actuar...Per a que la por que algun cop tots i totes hem sentit es transformi en el motor que ens faci continuar endavant amb pas ferm...A tots i totes els que en un dia com avui la sentiu a prop vostre: endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada