Locura

Esta entrada me sale así, en mi lengua materna total. Estoy sentada delante del ordenador, mirando aquí y allà, en esta web y en esta otra...en fín...marujeando un poco. Y descubro cosas, descubro que estoy oxidadísima!!!Resulta que yo, con lo que me había costado "modernizarme" va y me he quedado anclada en el pasado...buf, qué locura, intento hacer pruebas a ver si soy capaz de, en una horita,ponerme al día...qué lío! Con todo lo que yo he leído y estudiado me siento una auténtica analfabeta de la informática y, mejor dicho, de las redes sociales y mi querida internet. Necesito chocolate, madre mía! no me pongo al día ni en un mes! Esto va a necesitar mucho chocolate, buf! Intento pensar un estado que me defina y tras un "probando..."pensando que rápidamente iba a dominar el tema,acabo por decantarme por un "crazy". Locura, esto es de locos! ¿Cuantas vidas paralelas puede alguien llevar al mismo tiempo con tanta red social, con tanta ciberactividad frenética? ¿Realmente llegas a conocer a alguien en los tiempos que corren? Pues no, claro que no, apenas conocemos aquello que creemos ver. Nos dejamos conocer a medias, claro que no todos a partes iguales...Hay quien prácticamente se desnuda casi al completo, yo misma tiempo atrás había llegado a hacerlo...Y hay quien misteriosamente no enseña más que aquello que se ve sin más. Yo he llegado a conocer gente así, los llamo camaleón, pues se camuflan y cuesta muchísimo saber de su auténtico y profundo interior. Una vez, incluso llegué hasta el interior de uno de ellos! Y me sorprendió...nunca hubiera dicho que había tanta fragilidad y sensibilidad en un camaleón!!! Con lo fácil que es ir de cara, sin tapujos...pero...qué aburrido a la vez...esto de las redes sociales tiene su punto. Puedes cambiar de personalidad según tu antojo, vamos, que encima fomenta la personalidad múltiple! Chocolate, otra vez necesito mi dosis de chocolate!!! Decidme si esto no es de locos?!

El beso

El beso de Gustav Klimt, mentre me'l miro penso: què hi ha darrera d'un petó? Petons, bisous, bicos, baci, küsse, besos, kisses...moments de felicitat compartida. De vegades els desitges com res no es pot desitjar, d'altres et fan por perquè no saps el què vindrà després, alguns no vols que arribin perquè saps que probablement seran els últims, també n'hi ha que els fas com a rutina i no hi pares atenció en el seu valor, tot i que, amb el pas del temps, dels anys, els recordes i fins i tot voldries que tornessin. Hi ha petons maternals, al front, a la galta...d'aquells que fan soroll i que poses en ells tot el teu afecte. Petons d'amic, petons a l'aire, petons apassionats, petons robats, petons furtius, petons desitjats, petons oblidats, petons a la boca, petons que duren un sospir, petons que es fonen, petons sorprenents, petons de cine, petons per sommiar, petons de comiat, petons irressistibles, petons dolços, petons amargs, petons petits, petons interminables, a qui no agraden els petons? Sóc una persona afectuosa de mena, m'encanta fer petons, que no és el mateix que te'ls facin, cosa que també m'agrada, els petons també es poden fer amb les paraules ,amb els gestos amb les mirades...però...què vols que hi faci? Jo em quedo amb els de veritat, amb els que es fan amb els que et donen i amb els que dones...

Un any després...

Ara fa un any, tot just un any que vaig decidir deixar d'escriure, canviar, girar el sentit d'aquest espai. Un any he trigat en redefinir-ho, en tornar a agafar el portàtil i seure amb reflexions i històries per omplir entrades i entrades... Avui no m'hi estaré molt més. Però per començar, fem-ho amb música, no? Pot ser no és la cançó més alegre del món però aquesta nit, em ve de gust, tant la melodia com la lletra, així com la versió m'agraden. No tothom es commou escoltant-la, però si en algun moment has dedicat uns minuts a aquest Fragile, deus tenir amagat un cop de sentiment, emoció...Mentre l'escolto, no puc evitar de mirar al buit, de deixar-me emportar per una sensació de buidor...