Tornant a recuperar un recopilatori que tinc per casa de Ryuichi Sakamoto, he recordat aquesta altra joia, amb molta més energia i força, d'aquelles músiques que et fan arremolinar, que t'atrapen des del segon zero en que estan sonant i que et fan anar sempre, sempre, endavant.
"El meu espai, el meu mur, el meu petit reducte on escriure paraula a paraula, cançó a cançó, la meva particular visió del món, el meu món, subtil, delicat, especial, i només a l'abast d'algú que el vulgui entendre, que vulgui veure el món com jo, amb els meus ulls."
divendres, 11 de novembre del 2011
Ryuichi Sakamoto: MÚSICA sense més
Un clàssic dels clàssics que m'encanta i que feia força temps que no escoltava, un subtilíssssssim piano, unes delicades notes, com si fossin gotetes de no sé quina essència que tot ho envolta. Espero que us agradi, ara només cal asseure's, tancar els ulls...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)